La utilitat dels errors

 Les coses que fem malament són molts cops com una llosa sobre la nostra consciència. Aquelles coses en que ens hem equivocat, els comportaments que han fet mal, la imperfecció dels nostres escrits, dibuixos, peces de música, activitats sexuals, competicions esportives. Tots els cops que no ho hem sabut fer millor o que no ens ha sortit. Els errors són una càrrega. Els èxits, en canvi, són una font de satisfacció i de reconeixement social. Quan fem les coses bé se'ns recompensa. Així doncs, hi ha dues maneres molt esteses de tractar amb els propis errors: hi ha qui els amaga (tots coneixeu a algú que sempre te la raó i sempre ho fa tot bé, oi?) o qui es tortura amb ells i se'n sent culpable.
Doncs bé, la bona notícia és que els errors tenen una raó de ser.
Els errors formen part del procés de superació personal. I és molt fàcil d'entendre com és que això és així. Analitzem com funciona el fet de fer una cosa bé. Fem les coses bé gràcies a la pràctica, a la aptitud i a la experiència. Sabem que tenim moltes possibilitats de fer bé una cosa quan aquesta entra dins de les nostres capacitats. Si saps matemàtiques, és gairebé segur que podràs calcular el canvi que t'han de tornar al comprar alguna cosa. Si saps conduir és molt probable que siguis capaç de portar els nens en cotxe a l'escola. Si estàs en forma podràs saltar per damunt d'un bassal per no mullar-te els peus. El que coneixem, el que controlem, està dins dels nivells del que som capaços de fer amb èxit gairebé garantit. Tenim èxit quan actuem dins dels nostres límits.
És en el moment en que ens cal superar aquests límits quan entrem a la zona de risc. Llavors ens movem fora de la certesa, de la seguretat. Però no hi ha manera de superar els propis límits fins que no els ampliem. Fins que no guanyem novament pràctica i experiència. I aquí entren en joc els errors. Un error és una mostra de que estàs actuant fora del teu àmbit de control, més enllà del que estàs habituat a fer. Comets errors perquè t'estàs superant. Si no t'equivoques mai és perquè les teves capacitats estan estancades. No te'n recordes, però et puc assegurar que abans d'aprendre a caminar vas caure, ni que sigui un cop. No vas sortir del ventre de la teva mare, vas saludar educadament a tots els presents i vas fer una carrereta al voltant de l'habitació per estirar els teus músculs. Vas sortir a mig fer, com tothom. I mica en mica et vas anar convertint en la persona que ets avui. T'has equivocat molts cops, perquè per créixer cal anar aprenent i superant les pròpies limitacions. I ho has fet incomptables vegades.
Els escaladors van lligats perquè saben que pot ser que alguna cosa pot fallar, que potser encara no estan preparats per pujar aquella paret. I els cal anar buscant parets cada cop més difícils per seguir sentint la mateixa emoció. Si un escalador professional puja a un castell de parc infantil difícilment sentirà res, però el primer cop que ho va fer, quan era un nen, allò el va fer sentir-se el rei del món. I cada cop que torna a casa te alguna nova esgarrinxada o tensió muscular. I noves experiències i capacitats.
Com tu. Cada cop que no has sabut com enfrontar una situació, que has fet mal a algú sense voler, que no has estat capaç... estaves portant una mica més enllà els teus límits. I és clar que no vas poder! Estava fora de les teves possibilitats encara. Així que accepta que et pots equivocar i segueix endavant.
És important assenyalar que per superar els propis límits és imprescindible arriscar-se a cometre errors, però per establir el nou límit cal haver tingut èxit. Ho proves i t'equivoques fins que et surt. I aquí plantes la teva nova frontera. A partir d'avui ets capaç de fer això. Així que els errors no ens han de torturar ni avergonyir, els hem d'acceptar com una cosa natural, però no com la finalitat ni com una excusa. “No ho sé fer millor” o “ja saps que jo sóc així” són manifestacions de la pròpia inseguretat. Si t'equivoques massa sovint, potser és que vols forçar massa els teus límits. Cal arriscar-se amb seny. Perquè els èxits propers al que ja sabem fer també fan ampliar els nostres límits. Troba el teu ritme, i no t'aturis. Tens tota la vida per superar-te.