Totes les frases que comencin per "Totes" (o Tots, etc) són mentida: només cal una sola excepció per que la frase sigui falsa. Fins-i-tot en la frase que acabo d'escriure.

Això és el que penso cada cop que escolto o em ve al cap una generalització de l’estil “tots els homes són iguals” , “(tots) els immigrants tenen més ajudes que els d’aquí” o altres sentències similars. Penso que per una persona intel·ligent és impossible sostenir opinions com aquesta. De seguida se n’adonarà que no hi ha res que sigui absolutament cert i que no tingui cap excepció. Només es pot mantenir una opinió extremista quan la persona és incapaç de posar-se en el lloc dels demés, o quan tanca els ulls per no haver de fer-ho. Les generalitzacions són molt perilloses. Contribueixen a convertir una col·lecció d’individus únics, cada un amb les seves característiques i circumstàncies, en una massa homogènia. Els integrants d’aquesta massa ja no són persones, sinó “homes”, o “negres”, o “immigrants”, o “espanyols”, o “catalans”, o “gais”, o .... poseu aquí el que vulgueu. Ara, quan algú ataca algun d’aquests individus ja no ataca una persona, sinó una representació del grup en que l’han ficat. Aquesta és la tècnica que s’usa en les guerres. Per què els soldats (o paramilitars o civils armats) són capaços de cometre autèntiques atrocitats? Doncs perquè ells no les fan sobre cap persona. Les fan sobre “l’enemic”, i l’enemic és una massa uniforme, una cosa.

Les categories tenen la propietat de compartir característiques. Això és útil per moltes coses. Si jo fico un dia la mà dins el foc i em cremo, a partir d’avui ja sé que tots els focs em cremen si els toco. No cal que vagi ficant la mà a cada foc que trobi. Però aquesta propietat també les fa perilloses. Entre altres coses perquè les característiques que atribuïm al grup poden ser falses. Per exemple, si algú considera que els animals no pateixen no tindrà cap problema en torturar-los. Tant li farà que cridin de dolor, que intentin escapar, perquè pot considerar que això no són més que reaccions reflexes, donat que els animals només són màquines que reaccionen als estímuls externs. O si algú considera que les dones volen ser dominades per naturalesa perquè els atribueix una submissió inherent pel fet de ser dones, les podrà maltractar i violar sense sentir-se malament, ja que per més que cridi, la dona només fa que participar en el joc.

És per aquest motiu que les sentències radicals em posen els pèls de punta. Són la base sobre la que es poden fer moltes coses sense sentir-se culpable.

Penjar documents a Google Sites

Un dels problemes de Google Sites és que els documents (en el meu cas, contes) no es poden posar on vulguis de la pàgina. La manera més fàcil és:

1. penja el document a google docs
2. selecciona el document, obre el menú "més", "comparteix", "comparteix"
3. escull que tingui accés qualsevol que tingui l'enllaç (però no marquis la casella de que puguin editar l'arxiu)
4. et surt un enllaç per compartir
5. Al teu web de Google Sites selecciona on vols posar l'enllaç (una paraula amb el títol, una imatge...). 
6. Posa-hi un link i hi enganxes el que has obtingut al punt 4
7. I ja està. Quan algú clicki sobre el link s'obrirà una vista prèvia del document, que és força ràpida. A més, el podrà baixar amb l'opció "Baixa l'original" i així el pot imprimir si vol.

Podeu veure com queda la cosa al meu Web: ImaginRa 

Abans ho feia mitjançant un altre sistema (tenir un segon Site en el qual penjava els arxius en una pàgina tipus fitxer). Aquest mètode m'ha anat molt bé (no recordo on el vaig llegir, ho sento per l'autor. Però gràcies igualment.)
Usar docs et permet organitzar-te millor, ocupar menys espai i altres coses de les que encara no en tinc ni idea. Gràcies Lluís, de l'escola EGE, per haver-me ensenyat a fer això.

El primer avantatge que he descobert (5 minuts més tard de començar aquesta entrada) d'usar el Docs és la facilitat per corregir o modificar els documents que hi tens penjats. Només cal que el seleccionis i al menú "Més" usis "Afegeix o modifica versions". Pots canviar-lo per la nova versió en un moment, el que és molt pràctic que te n'adones d'una falta d'ortografia o un error de format en el conte que estàs ensenyant al món.

Seguint la mateixa idea (però força més pràctic) trobem el Dropbox o similar. Ens estalviem haver d'actualitzar els documents, ja que això està automatitzat. I si ja teniu la sort de poder usar icloud teniu tots els problemes solucionats.

Autors recomanables

He penjat al meu web una llista amb els meus escriptors preferits. Tots són diferents i tots tenen alguna característica que els fa únics. Com sempre, l'aniré actualitzant a mesura que en descobreixi de nous o en vulgui destacar algun més.

Webs de fantasia

El meu darrer projecte, “A l’ombra dels herois”, m’ha donat la idea de fer una web per penjar aventures per partides de rol. Tots els jugadors de rol tard o d’hora busquen una cosa així, i podria tenir prou èxit. Abans de començar m’he posat a investigar què hi ha ja penjat. He trobat menys webs de les que esperava. I en algunes de les que he trobat, m’ha sorprès trobar més webs de l’estil de la meva. És a dir, webs de “aquests són els meus contes, espero que en gaudiu tant en llegir-los com jo quan els he escrit”. Aquesta és una frase recurrent. Això ja no m’ha agradat gaire. D’altra banda he vist que hi ha força gent que es crea el seu propi món de fantasia i escriu al voltant d’aquesta idea. Hi ha webs amb mapes del món, idiomes. Hi ha per la web molts Tolkiens en potència. Ara, després obres els contes i et cauen els collons a terra.

Ja quan vaig visitar la pàgina oficial de D&D i vaig llegir els extractes de la seva literatura em va sorprendre el nivell tan baix que tenien alguns. I mirant algunes webs plenes de més i més escrits me n’he adonat una cosa: escriure molt no és garantia d’acabar escrivint  bé. Aquesta és la trista realitat. Jo confiava en que, a mesura que anés escrivint, aniria aprenent del procés i les meves històries anirien guanyant en qualitat. Ara veig que no té per què ser així, que cal alguna cosa més. Cal ser autocrític, llegir bons autors a veure com cony s’ho foten i provar sempre d’aprendre més.

Per altra banda també m’he trobat amb un altre fet important. Algunes webs tenen una qualitat altíssima. Al seu costat, em fa vergonya presentar la meva. En concret n’hi ha que es dediquen a publicar històries de rol de creació pròpia que són molt professionals, al nivell dels llibres oficials de Wizards of the Coast. Us en poso un exemple perquè veieu el que vull dir, i com una web d’aquest estil pot estar ben feta.

http://www.lavondyss.net/

És una web d’una gran bellesa, i a més està molt ben muntada. Té tots els elements necessaris i és fàcil navegar-hi.

Tot això m’ha portat a reflexionar i m’ha confirmat el que ja sabia. Amb els meus coneixements bàsics estic molt lluny de fer una web amb cara i ulls, de fer contes atractius per llegir a primera vista, de fer aventures per partides de rol amb un aspecte tan polit. El que sí que puc fer és diferenciar-me. Ja tinc alguna idea del que pot fer que un d’aquests escrits sigui, més que bonic, pràctic. De com puc organitzar les meves creacions segons uns criteris diferents. De quina manera puc donar algun toc gràfic als meus contes.

Com sempre, el resultat de tot això segurament el veuran els vostres néts. Perquè a mi encara em falta una vida sencera d’aprenentatge. Seré un iaio molt actiu.

I de nou gràcies als que em llegiu.

Espero que hagueu gaudit tant llegint com jo en escriure-ho. ;)

A l'ombra dels herois: reflexió en arribar als 10 capítols

A l'ombra dels herois

I arribem al capítol 10. Ja fa uns dies que va començar aquest projecte, i cada cop em sento menys autor i més missatger. Des d’aquella primera situació en que posava a un nen de tretze anys a enfrontar-se a un grup de goblins, la història ha seguit el seu curs amb fluïdesa. No invento res del que passa, explico el que vaig veient. Actuo com un pont entre el seu món i el nostre. Els personatges van creixent, i no em deixa de sorprendre com reaccionen davant de les situacions en que es troben. És aquesta la màgia d’escriure el que en realitat vols.

I tota l’estona em balla pel cap una pregunta: per què no ho hauré fet abans? Es poden donar moltes respostes filosòfiques. No és el que vull fer avui. Més val seguir endavant que lamentar-se. Perquè tot i que segueixi tractant-se de mala literatura, aquesta experiència m’està ajudant a fer el que sempre havia volgut: escriure. I com a prova pilot, mentre jo ho escric vosaltres ho podeu llegir. No sé realment quanta gent segueix la sèrie, però si que veig que les visites augmenten. Tot i que la majoria no acabeu obrint el pdf, com a mínim sabeu on el podeu trobar. I potser un dia, quan tingueu una estona, us podreu distreure amb les aventures de l’Òris i companyia.

Me n’adono que el mitjà que he escollit no és potser el més encertat. Costa molt llegir en una pantalla, tot i que pels que ja tingueu ipad això comença a ser més fàcil. I imprimir demana temps, energia i una despesa que cada ú fa a casa seva, sense saber encara si valdrà la pena el que llegirà. Espero que el que aneu llegint us compensi l’esforç que heu fet.

Per part meva tinc intenció de seguir escrivint aquesta història. Seria cruel pels personatges deixar-los en aquest punt en que s’han quedat, suspesos en el limbo del que podria haver estat, congelant per sempre les seves vides com ja he fet incomptables cops amb d’altres històries. I potser, en un futur llunyà, algú trobi per casualitat la sèrie sencera i gaudeixi amb la seva lectura. Quan això passi espero haver millorat molt i creat molt més.

Mentrestant, vull agrair-vos la vostra companyia. I que em seguiu en aquest viatge que representa entendre qui sóc i actuar en conseqüència. Gràcies a tots.

Ramon

A l'ombra dels herois

A l'ombra dels herois és el meu darrer projecte, i potser el més friki. Si teniu ganes de llegir una estona de fantasia èpica desde el meu particular punt de vista, hi esteu convidats. I agraïré tots els comentaris que em deixeu.

Paciència si triga una mica en carregar-se: és un pdf més gran que els demés.
Recordeu que a la meva web ImaginRa , hi ha tots els meus contes.

ImaginRa

Després del meu primer experiment, ara presento la nova versió del meu Web. Una pàgina més sobria i entenedora, que facilita (o això espero) que llegiu els meus textos amb comoditat. Gràcies als que heu visitat el meu primer intent, i les meves més sinceres disculpes als que encara patiu mal de cap per haver-hi entrat.

Aquí teniu el nou enllaç.

https://sites.google.com/site/imaginra/