Els camins de la vida

“Quan agafes un camí estàs renunciant a tots els demés.”

Aquesta frase és molt certa, i s'aplica en aquelles situacions en que la vida sembla portar-te a una cruïlla, forçar-te a prendre una decisió. I un cop l'has presa, has de ser coherent i comprendre que no es pot tenir tot, que t'has definit i has de seguir el camí que has escollit. Cal oblidar els altres camins, les demés possibilitats, perquè ja no corresponen a la teva realitat. A més, la vida sembla portar-te les grans oportunitats per parelles o fins-i-tot per grups. No us passa que us ofereixen una bona feina i paral·lelament us en surt una altra? O que coneixeu una persona amb qui podríeu compartir la resta de la vostra vida, i en coneixeu una altra que us ompla en d'altres aspectes? Però a la vida cal escollir.

Pensem un moment: què és un camí? Un camí és una ruta que algú altre va obrir fa molt de temps i que ha demostrat ser fiable i conduir a un destí. Una altra persona es va internar a l'espessor del bosc o es va aventurar a les planes inexplorades i, basant-se en la seva experiència i en els seus coneixements va decidir que aquell era el millor lloc per passar. També estava influït pel seu estat d'ànim, pels costums de la època, pels seus interessos personals. Molts camins segueixen traçats perfectament lògics, i d'altres són retorçats i tortuosos sense cap raó aparent. Però una persona rere l'altra han seguit aquest camí, l'han anat marcant més profundament, i un bon dia ens trobem que el camí per anar de A a B és aquest i no un altre. Però potser seguia un traçat determinat perquè anava d'un lloc on es podien abeurar els cavalls al següent. I ara ens movem en cotxe.

Els camins són una decisió que una altra persona va prendre. Fer el que ella va fer ens estalvia un munt de mal de caps, perquè no hem de començar de zero cada cop que volem anar a algun lloc. Però amb el temps sembla que els camins siguin la única manera de viatjar, i això no és cert.

Nosaltres podem ser creadors de camins, exploradors, inventors de noves rutes, de noves formes de pensar i de fer les coses. Som lliures de triar per on caminem sempre que n'acceptem les conseqüències. Ens podem perdre, ens podem fer mal, però també podem trobar una ruta millor o si més no una ruta que ens vagi millor a nosaltres.

Quan triem un camí renunciem a tots els altres. Però també podem ser exploradors. O potser, si ho provem, un dia descobrim que en realitat podem volar.