“Quan agafes un camí estàs renunciant a tots els demés.”
Aquesta frase és molt certa, i
s'aplica en aquelles situacions en que la vida sembla portar-te a una
cruïlla, forçar-te a prendre una decisió. I un cop l'has presa,
has de ser coherent i comprendre que no es pot tenir tot, que t'has
definit i has de seguir el camí que has escollit. Cal oblidar els
altres camins, les demés possibilitats, perquè ja no corresponen a
la teva realitat. A més, la vida sembla portar-te les grans
oportunitats per parelles o fins-i-tot per grups. No us passa que us
ofereixen una bona feina i paral·lelament us en surt una altra? O
que coneixeu una persona amb qui podríeu compartir la resta de la
vostra vida, i en coneixeu una altra que us ompla en d'altres
aspectes? Però a la vida cal escollir.
Pensem un moment: què és un camí? Un
camí és una ruta que algú altre va obrir fa molt de temps i que ha
demostrat ser fiable i conduir a un destí. Una altra persona es va
internar a l'espessor del bosc o es va aventurar a les planes
inexplorades i, basant-se en la seva experiència i en els seus
coneixements va decidir que aquell era el millor lloc per passar.
També estava influït pel seu estat d'ànim, pels costums de la
època, pels seus interessos personals. Molts camins segueixen
traçats perfectament lògics, i d'altres són retorçats i tortuosos
sense cap raó aparent. Però una persona rere l'altra han seguit
aquest camí, l'han anat marcant més profundament, i un bon dia ens
trobem que el camí per anar de A a B és aquest i no un altre. Però
potser seguia un traçat determinat perquè anava d'un lloc on es
podien abeurar els cavalls al següent. I ara ens movem en cotxe.
Els camins són una decisió que una
altra persona va prendre. Fer el que ella va fer ens estalvia un munt
de mal de caps, perquè no hem de començar de zero cada cop que
volem anar a algun lloc. Però amb el temps sembla que els camins
siguin la única manera de viatjar, i això no és cert.
Nosaltres podem ser creadors de camins,
exploradors, inventors de noves rutes, de noves formes de pensar i de
fer les coses. Som lliures de triar per on caminem sempre que
n'acceptem les conseqüències. Ens podem perdre, ens podem fer mal,
però també podem trobar una ruta millor o si més no una ruta que
ens vagi millor a nosaltres.
Quan triem un camí renunciem a tots
els altres. Però també podem ser exploradors. O potser, si ho
provem, un dia descobrim que en realitat podem volar.
¿El camino que se elige es siempre el correcto?
ResponderEliminarNo lo sé, solo sé que lo correcto está en la elección, no en el acierto.