No sóc tot el que volia ser

No t’ha passat mai? Sol ser en un moment d’aquells d’omplir la estona, o mentre fas una tasca rutinària i el temps sembla estirar-se per fer que cada minut duri mitja hora. O de vegades també pot ser quan vas corrent per arribar d’un lloc a l’altre, sentin-te esclau de les obligacions que t’arrosseguen sense pausa. Llavors t’arriba un pensament de no se sap on, una certesa: saps que podries estar fent alguna cosa millor amb la teva vida. Això no s’assembla gens amb la imatge que tens al cap de la vida que voldries portar. Si haguessis pres les decisions correctes, si no haguessis tingut por, si haguessis estudiat, si t’haguessis esforçat, si no t’haguessis esforçat tant i haguessis gaudit més de la sort que tenies per ser tan jove, tan prim, tan guapo, tan innocent... Si t’haguessis arriscat, si haguessis estat més prudent, si haguessis dit que no, que sí. Perquè tu saps que vals molt més. Notes dins teu una altra persona que no te espai per expressar-se. Ets creatiu, divertit, observador, intel·ligent. Podries ser bohemi, ric, admirat. Sents, en resum, que no ho has fet gaire bé. Pots tenir la sensació de que has fracassat, o pots conformar-te i posar-te a mirar una peli, o pots adonar-te que has sacrificat la persona que podries haver estat per una bona causa: els teus fills, la teva família, les persones que estimes. Ets com ets i fas el que fas per alguna raó. Però no és aquesta la conclusió que en vull treure. No vull entrar a debatre si és possible prendre els camins que no has pres o si està justificat que tinguis la vida que tens. Perquè parlant amb una amiga (gràcies, Ari, per inspirar-me) me n’he adonat d’un fet important.

Imagina que estàs planejant un cap de setmana. Tens una imatge mental molt clara de com vols que sigui. Divendres sortiràs a sopar amb un grup d’amics, ho passareu genial i tothom riurà amb els teus acudits. Estareu tant a gust que decidireu rematar la nit a la platja i us banyareu despullats sota la lluna mentre no pareu de riure. Al matí et despertaràs en una casa a la que no recordes com hi has arribat, esmorzareu tots plegats i algú tindrà una barca en la que sortireu a navegar. Us banyareu a cales precioses i a mitja tarda fareu entre tots un dinar que cuinareu entre cervesetes i rialles. La tarda passarà entre la mandra, els mojitos i els sons d’una guitarra... Bé, ja et fas a la idea. Omple la imatge del cap de setmana perfecte amb el que vulguis. L’important és que la clau d’aquests moments perfectes és que surten sols, no es poden planejar. Si fas molts plans sempre hi ha alguna cosa que pot sortir malament: divendres acabareu tots tajats i ningú estarà en condicions de conduir cap enlloc, o la barca no funcionarà, o a l’avió us perdran les maletes, l’hotel estarà ple, al restaurant hauran canviat el cuiner, els nens es posaran malalts o et picaran els mosquits com si fos un assumpte personal. Per viure intensament cal saber adaptar-se i improvisar. Planejar les coses és necessari, va bé ser previsor: facilita molt les coses. Però cal ser obert i no encaparrar-se en que tot surti segons els plans. Llavors les coses flueixen i es donen els moments genials.

I així és la nostra vida. La nostra vida és un cap de setmana que va fluint. Tant se val el que volguessis ser de petit, perquè a mida que et vas fent gran vas adquirint més informació i més experiència per prendre aquesta mena de decisions. Això vol dir que has d’abandonar els teus somnis? No, els somnis, com ja he dit algun cop, són el motor de la realitat. Les coses es fan reals perquè abans s’han dissenyat, s’han projectat, s’han somiat. El que cal abandonar és aquesta sensació de culpabilitat per no ser tot el que podríem ser. No cal engegar-ho tot i refer la vida de zero perquè penses que l’has desaprofitat, o deixar-se caure en el sofà i resignar-se perquè ja és massa tard. La vida flueix, només cal que segueixis fluint amb ella, com fins ara. Potser més conscient de que viure és precisament això. Viu el moment, aprofita les oportunitats que et van venint, gaudeix dels instants que vius. Cal viure més i amoïnar-se menys.i es donen els moments genials.

 adquirint m surti segons els plans. Llavors les coses flueixen i es donen els moments genials.