Totes les frases que comencin per "Totes" (o Tots, etc) són mentida: només cal una sola excepció per que la frase sigui falsa. Fins-i-tot en la frase que acabo d'escriure.

Això és el que penso cada cop que escolto o em ve al cap una generalització de l’estil “tots els homes són iguals” , “(tots) els immigrants tenen més ajudes que els d’aquí” o altres sentències similars. Penso que per una persona intel·ligent és impossible sostenir opinions com aquesta. De seguida se n’adonarà que no hi ha res que sigui absolutament cert i que no tingui cap excepció. Només es pot mantenir una opinió extremista quan la persona és incapaç de posar-se en el lloc dels demés, o quan tanca els ulls per no haver de fer-ho. Les generalitzacions són molt perilloses. Contribueixen a convertir una col·lecció d’individus únics, cada un amb les seves característiques i circumstàncies, en una massa homogènia. Els integrants d’aquesta massa ja no són persones, sinó “homes”, o “negres”, o “immigrants”, o “espanyols”, o “catalans”, o “gais”, o .... poseu aquí el que vulgueu. Ara, quan algú ataca algun d’aquests individus ja no ataca una persona, sinó una representació del grup en que l’han ficat. Aquesta és la tècnica que s’usa en les guerres. Per què els soldats (o paramilitars o civils armats) són capaços de cometre autèntiques atrocitats? Doncs perquè ells no les fan sobre cap persona. Les fan sobre “l’enemic”, i l’enemic és una massa uniforme, una cosa.

Les categories tenen la propietat de compartir característiques. Això és útil per moltes coses. Si jo fico un dia la mà dins el foc i em cremo, a partir d’avui ja sé que tots els focs em cremen si els toco. No cal que vagi ficant la mà a cada foc que trobi. Però aquesta propietat també les fa perilloses. Entre altres coses perquè les característiques que atribuïm al grup poden ser falses. Per exemple, si algú considera que els animals no pateixen no tindrà cap problema en torturar-los. Tant li farà que cridin de dolor, que intentin escapar, perquè pot considerar que això no són més que reaccions reflexes, donat que els animals només són màquines que reaccionen als estímuls externs. O si algú considera que les dones volen ser dominades per naturalesa perquè els atribueix una submissió inherent pel fet de ser dones, les podrà maltractar i violar sense sentir-se malament, ja que per més que cridi, la dona només fa que participar en el joc.

És per aquest motiu que les sentències radicals em posen els pèls de punta. Són la base sobre la que es poden fer moltes coses sense sentir-se culpable.