Etiquetas

jueves, 27 de octubre de 2011

A l'ombra dels herois: reflexió en arribar als 10 capítols



I arribem al capítol 10. Ja fa uns dies que va començar aquest projecte, i cada cop em sento menys autor i més missatger. Des d’aquella primera situació en que posava a un nen de tretze anys a enfrontar-se a un grup de goblins, la història ha seguit el seu curs amb fluïdesa. No invento res del que passa, explico el que vaig veient. Actuo com un pont entre el seu món i el nostre. Els personatges van creixent, i no em deixa de sorprendre com reaccionen davant de les situacions en que es troben. És aquesta la màgia d’escriure el que en realitat vols.

I tota l’estona em balla pel cap una pregunta: per què no ho hauré fet abans? Es poden donar moltes respostes filosòfiques. No és el que vull fer avui. Més val seguir endavant que lamentar-se. Perquè tot i que segueixi tractant-se de mala literatura, aquesta experiència m’està ajudant a fer el que sempre havia volgut: escriure. I com a prova pilot, mentre jo ho escric vosaltres ho podeu llegir. No sé realment quanta gent segueix la sèrie, però si que veig que les visites augmenten. Tot i que la majoria no acabeu obrint el pdf, com a mínim sabeu on el podeu trobar. I potser un dia, quan tingueu una estona, us podreu distreure amb les aventures de l’Òris i companyia.

Me n’adono que el mitjà que he escollit no és potser el més encertat. Costa molt llegir en una pantalla, tot i que pels que ja tingueu ipad això comença a ser més fàcil. I imprimir demana temps, energia i una despesa que cada ú fa a casa seva, sense saber encara si valdrà la pena el que llegirà. Espero que el que aneu llegint us compensi l’esforç que heu fet.

Per part meva tinc intenció de seguir escrivint aquesta història. Seria cruel pels personatges deixar-los en aquest punt en que s’han quedat, suspesos en el limbo del que podria haver estat, congelant per sempre les seves vides com ja he fet incomptables cops amb d’altres històries. I potser, en un futur llunyà, algú trobi per casualitat la sèrie sencera i gaudeixi amb la seva lectura. Quan això passi espero haver millorat molt i creat molt més.

Mentrestant, vull agrair-vos la vostra companyia. I que em seguiu en aquest viatge que representa entendre qui sóc i actuar en conseqüència. Gràcies a tots.


Ramon

2 comentarios:

  1. he aprovechado la tarde para leer los capítulos: 5 de Óris, el 3 de Sintire (que ha conquistado toda mi simpatía jeje) y el 2 de Rámil. Los he disfrutado mogollón!
    Recuerda! que los capítulos 4 de Òris y el 1 de Ràmil no se pueden descargar en PDF por qué no existe el documento según error.

    Sigue adelante wapísimoooooooooooo!

    Petons!

    ResponderEliminar
  2. He revisado los pdf i a mi se me descargan bien. Por si acaso los he substituido todos. Espero que ahora no te dé ningún problema más. Ya están colgados "Ràmil,Capítol 3" y "Òris, Capítol 6". Espero que disfrutes de la lectura.

    Petons!

    ResponderEliminar