Avui mirava les notícies i, després de molt de temps, ha tornat a sortir el tema del cànon digital. M’ha cridat l’atenció un fet en el que no m’havia fixat fins ara. Recordem que aquest impost consisteix en que ens fan pagar un recàrrec en tots els aparells i suports que podrien ser usats per piratejar. Això inclou ordinadors, cds i dvds, impressores...
Ara repassem una mica el concepte dels diners i de les transaccions comercials. Els diners són una representació intangible que ens permet disposar de coses o serveis. És a dir, paguem amb diners allò que necessitem. Així, si vull una poma la compro i me la menjo. Si vull conectar-me a internet o trucar per telèfon, pago aquest servei a una companyia. Si vull circular per l’autopista, pago un peatge (que això sigui o no just, és un altre tema del que ja parlaré). Fins-i-tot els impostos donen dret a alguna cosa. Els que paguem a les fronteres ens donen dret a vendre els nostres productes en altres països, el que paguem de Seguretat Social financia la sanitat pública. També les multes, tot i que d’una manera retroactiva: pago per haver aparcat on m’ha sortit dels collons i pel privilegi que la grua em passegi el cotxe per tota la ciutat.
Llavors si em cobren per la possibilitat de que usi el producte per dedicar-me a la pirateria, no només tinc el dret sinó també el deure de piratejar. Ja que, voluntàriament o no, he pagat per poder-ho fer.
jajaja molt bona
ResponderEliminarm'aconselles una peli per descarregar-me?