Etiquetas

lunes, 24 de enero de 2011

Els errors es poden perdonar...

...però són per sempre.


Aquesta és una reflexió a vosaltres, joves, que encara esteu construïnt la vostra vida. Sé que no em fareu cas, com jo no vaig fer cas al seu moment, però així tindré la satisfacció de dir “ja t'ho deia”.

Les decisions que prens ara afecten directament a les opcions que tindràs demà. Sí, en aquell demà que mai no arriba, en aquell on tot s'arreglarà. Doncs veureu, la vida és una pendent cada cop més pronunciada. Això vol dir que cada cop va més de pressa, i cada cop tens menys opcions per variar el teu rumb. Ah, i al final et mates.


I el més graciós és que les decisions que determinaràn tota la teva vida les has de pendre quan encara no ets madur, quan encara no saps rès del que serà important. Així has de triar a què et dedicaràs la resta de la teva vida, en un món altament especialitzat on no només has de ser bo, sinó poder-ho demostrar. Els mateixos estudis que en el món laboral saben perfectament que no et deixen en absolut preparat per enfrontar la feina que hauràs de fer, otorguen els títols que determinaràn si et descarten de bones a primeres. Més et val saber què vols fer en la vida, perquè no et quedarà temps per diversificar-te massa. Oh, de fet sí que pots fer moltes coses...com a hobby. Però professionalment ets el que pots demostrar.


A més vivim educats en mentides. Per exemple: L'important és participar. Fals. Si no, pregunta-li al bàndol perdedor en una guerra, al que queda segon en una baralla, als 2999 descartats en una oposició. L'important és guanyar, ser el millor, i a ser possible que quedi molt clar que no hi ha cap opció a derrotar-te. Pensa-ho bé. Si has de posar personal al teu negoci, contractaràs als bons perdedors o als que sempre guanyen? Si la teva vida en depèn, en qui confiaràs? Ens eduquen en com haurien de ser les coses, el que és lloable com a mitjà perquè acabin canviant. Però això fa que no estem preparats per enfrontar-nos a les coses tal com són realment.


El dolent acaba perdent. Una de les mentides més perilloses. Perquè fa que confiis que el destí ja s'encarregarà de castigar els crims. “Ja s'ho trobarà”, pensem, mentre tornem a les nostres rutines sense pensar-hi més. Però el dolent acaba guanyant. I més ens val que hi hagi una vida meravellosa després de la mort, perque pel que fa a aquesta està en mans dels qui no ténen escrúpols. Els buits legals fan que robar sigui una bona manera de viure. A molts nivells, desde carteristes a polítics. I creu-me, es poden portar molt millor els remordiments desde un Mercedes.


Per la resta d'idees falses amb les que creixem, només és important que et quedis amb una idea: vivim en un món hipòcrita. Moltes coses es fan perquè semblin útils o benintencionades. El pitjor és que tothom sembla saber-ho i acceptar-ho. Penses que algú pensava de debò que hi havia armes de destrucció massiva a l'Irak? O que s'erradicarà la pobresa al món? Doncs no. La pobresa al món és necessària perquè nosaltres poguem malgastar. I no seré jo el primer que deixi d'agafar el cotxe que funciona amb el petroli expoliat a països del tercer món. No els diré en vies de desenvolupament, perquè és obvi que no els deixarem desenvolupar. O que es tancaràn els peatges quan l'inversió en autopistes s'hagi amortitzat. Perquè està amortitzada desde fa uns vint anys. En tot cas se'n posaràn més. Aprèn a distingir el que sembla que es fa del que es fa de debò. I fes-ho ràpid.


En resum, si estàs llegint això i has arribat als 30 anys, mala sort. La teva vida està decidida. Ja només et queda ser conseqüent i acceptar les cagades del teu passat amb elegància. Disfruta de la resta de la teva vida.





8 comentarios:

  1. Ostres noi, quina depressió.
    "La vida és una pendent cada cop més pronunciada. Això vol dir que cada cop va més de pressa, i cada cop tens menys opcions per variar el teu rumb. Ah, i al final et mates" --> No sé si sóc prou jove per incloure'm al club dels "jovesquenoescoltenconsells", però jo sí m'ho crec. Ho vaig notant. Les factures a pagar cada cop són més cares i cada cop hi ha menys volta de full. Ouch!

    "Ens eduquen en com haurien de ser les coses (...)Però això fa que no estem preparats per enfrontar-nos a les coses tal com són realment". --> no ho hauria pogut expressar millor, crec que tens tota la raó, noi! la veritat és massa dura com per resistir-se a tapar-la i conservar l'esperança d'un futur millor.

    En fi, ara la depressiva he semblat jo!! Perdona per no contestar-te pel facebook, ho llegeixo tard, aquests dies estic estudiant pel pir, lo important no és participar, m'ha quedat clar!

    Petons

    ResponderEliminar
  2. "els errors es poden perdonar pero són per sempre", sí sí =(

    ResponderEliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.

    ResponderEliminar
  4. Antes de empezar si te lo público anonimamente es que desde mi perfil no me lo permite, ya me ha sucedido en otros blogs, y si por si acaso se repitiera te pido disculpas. Digo ésto porque es la 3 vez que lo intento, sino me rindo jaja.

    Má o menos te comentaba algo así:
    Me ha alegrado que publicaras ésto.
    Comparto en cierta medida lo que dices, es verdad que las decisiones que tomas a edad primera,afectaran directamente a las opciones que tendrás mañana.

    Pero nunca, nunca todo ha de estar perdido. Es verdad que cuanto más años tenemos la cuesta se hace má arriba, que no resulta facíl entrar en este mundo cada vez más competitivo, parece que siempre quedemos por detrás, y te hablo de mi propia experiancia que más de una tarde cuando llego a casa reventada y lo único que quiero es apalancarme en el sofa y de perfil miro a mis tomos de estudios esperando por esta "sayapa".

    A lo que voy, nunca seré una doctora, universitaria, ciéntifica, ni tendré un puesto de suma importancia en mi puesto de trabajo, pero ésto no le quita valor, ni mérito a lo que día a día hago laboralmente. Un día una persona me dijo algo y cito el ejemplo: las personas que son recoletores de basura, o recolectan papeles del suelo, quizás ellos tampoco escucharon los consejos a temprana edad, quizás se pensaron que siempre tendrían tiempo para comerce el mundo, y no de que éste los comiera a ellos, o simplemente no tuvieron elección de elegir, pero si éstas personas no existieran, si no harían su trabajo, tu estarias hasta el cuello de mierda.

    Y en cuanto a las mentiras que nos inculcan, que nos dicen y que por desgracias hemos de escuchar en la gran mayoría de nuestras vidas, pues sí existen, son reales pero ésto no hemos de incluirlo en nuestras vidas, no tienen porque formar parte. Tú eres libre de elegir y de creer. Y que el cuento se lo digan a otro. Aunque reconozco que ésto no resulta materia fácil.

    Así que tienes unos brazos, unas piernas y una mente prodigiosa. Ánimo nunca,nunca es tarde. Mira sino quien te lo dice una que esta a las puertas de los 40 jeje.

    Un gran abrazo para el hombre con corazón de niño y nombre de Dios Egipcio (Ra)

    Pita Ten.

    ResponderEliminar
  5. Cierto que la vida es generalmente como la quieras ver. Lo que no es es fácil. Competimos, luchamos, y cuanto menos pastel queda para repartir, más feroz debe ser la lucha. Una vez sabes eso, y lo aceptas, puedes vivirla feliz. Eso sí, sin bajar la guardia.

    Muchas gracias, por la aportación y por el abrazo. Y me alegra mucho ver que sigues por aquí.

    Un beso.

    ResponderEliminar
  6. De nada, pero gracias a tí por un día crear éste blog, siendo uno de mis "rincones favoritos".

    Yo también me alegro de volver por aquí jeje!!

    Besos.
    Pita Ten.

    ResponderEliminar
  7. Hola ra,
    però quin to més desencantat per favor, i ho sento pero no puc estar d'acord amb el que dius. A la vida tot es questió d'actitud, i els errors son errors, i són humans, i perduren el temps que nosaltres els fem perdurar. Perquè res és per sempre, i molt menys els errors que cometem, crec que al final ens donem massa importància a nosaltres mateixos. La gent viu cadascú la seva vida i no presta tanta atenció a les dels demés, i si no fem canvis a les nostres vides, tot sovint és més per covardia que per determinisme, qué vols que et digui.
    Si vols saltar, salta, si vols sortir, surt, si vols canviar, canvia. res t'ho impedeix més que tu mateix i totes les palles mentals que un es fa. I errors... doncs si, en fem...i? qui vol ser perfecte? relaxem-nos i comencem a viure com volem coi, sense tantes excuses i elucubracions.
    Que la societat és hipòcrita? sí. I? aquí està la valentia de cadascú de viure en base a les seves conviccions, idees i decisions. Pots seguir pensant en si es pot fer o no, o fer el primer pas. No és tan complicat, en serio...

    ResponderEliminar
  8. Bonjour!!!!

    renoi... no sabia que fóssis tan filòsof jaja (sóc la ming de l'EOI =D)
    doncs jo tampoc estic del tot d'acord amb tu i mira que encara no he arribat als 30 anys xD

    Crec que si que es poden fer moltes coses. S'ha de saber prioritzar les que són de més importància a les que ho són menys, potser ara fem una cosa que ens sembla que ens pot interessar, ens agrada i la fem de bon grat, però resulta que no ens serà gaire útil en un futur... però no penses que és millor saber una mica de tot comparat a no tenir interès per res?? Et donc la raó que moltes vegades els joves prenem decisions precipitades sense haver-les pensat amb temps, anem de festa, sortim quan volem, fem el que volem...

    No creus que a partir de les experiències (tant bones com dolentes) un aprèn a saber el que li agrada i el que no o com vol viure la seva vida??

    El que ara trobem és una societat anclada al passat... abans els que anaven a la universitat eren els que tenien una posició social més privilegiada... ara moltes persones (adults i com a conseqüència els joves també) segueixen pensant igual: "si va a la universitat tindrà futur"... doncs no! Cada cop hi ha més competència, més persones a cada carrera i quan ens graduem què??? On aniran a parar totes les persones que estan fent ADE per exemple (o alguna altra carrera)??? No veig possible que cada un obri la seva pròpia empresa, tampoc penso que hi hagi una empresa que necessiti un director per a cada graduat. Quina opció tenim? Doncs fer més coses que ens posin el CV a un nivell més alt, per tant diversificar, perquè com has dit aquest és la nostra carta de presentació.

    Sobre les mentides... la que has dit sobre "L'important és participar", puc veure un sentit a lo que dius, però per exemple si participes a un voluntariat d'acompanyar gent gran, segurament no rebràs cap premi, però jo et dic que el coneixement que t'han transmès possiblement altres persones no ho havien sentit mai. No sé si entens a què em refereixo, en coses d'aquestes més petites també són una mostra de quin tipus de persona ets, per exemple amb això dels avis poden veure a una persona altruista que es preocupa pels altres i alhora ajuda. Però en casos de més importància com podria ser un conflicte bèl·lic doncs la veritat, penso que lo més important és no participar-hi o intentar que els dos bàndols es reconciliin d'alguna manera... és possible?? Doncs no sé, igualment els polítics que fan el que volen i tiren endevant un conflicte és per raons que mai diran davant una càmara o per ràdio.

    Vivim en un món hipòcrita?? Si, però no totes les persones ho són. Podrem acabar amb la pobresa al món, ho dubto molt... però què ha causat l'actual pobresa als països del tercer món?? Jo t'ho dic, el conjunt de països que es van dedicar a explotar els recursos de les colònies per poder-se'n beneficiar, exprimint tot el que tenien i quan ja no hi havia res, que feien? doncs abandonar-los a la seva sort. Com he dit, la poresa no s'acabarà, perquè encara que els països "desenvolupats" siguin: "oh! quanta riquesa... quins gratacels..." sempre hi ha algú en alguna cantonada agenollat a terra demanant almoines. Oh! ja em diràs perquè ens diem països desenvolupats si no podem acabar amb el quart món! Oi, si... quin país més desenvolupat... si resulta que hi ha gent que viu amb quasi extrema pobresa en la mateixa ciutat.

    Amb els desitjos d'un món millor o de una vida millor no n'hi ha prou... si volem aconseguir alguna cosa hem d'actuar de manera que poguem assolir el que volem =)

    En fi, després d'aquesta parrafada la conclusió: tot està molt complicat i la gent jove viu com vol i com pot ^^

    ResponderEliminar