Etiquetas

sábado, 17 de abril de 2010

OPINIONS EXTREMES

Per opinió extrema entendrem aquella que no deixa espai a la modificació, la que diu: “això és AIXÍ”, en majúscules.
És fàcil trobar-ne a tot arreu. N'hi ha prou amb començar a parlar de qualsevol tema, i normalment apareix algú que fà afirmacions irrefutables, absolutes i tancades.

Hi ha dues maneres molt eficients per tenir una opinió extrema sobre alguna cosa: tenir-ne un coneixement molt parcial, o no tenir-ne cap coneixement en absolut.

Només algú incapaç de posar-se en el lloc de l'altra persona (o algú capaç al qui no li dona la gana posar-se en el lloc de l'altra persona) pot deixar anar afirmacions lapidàries sobre el que sigui. Perque els diferents punts de vista, per absurds que semblin, parteixen d'alguna reflexió i ténen alguna lògica. Tret, naturalment, dels punts de vista expresats només per crear polèmica o per reafirmar la pròpia posició dominant sobre l'interlocutor. Si trobes en la vida alguna persona que et diu sistemàticament que estàs equivocat/ada, és més probable que intenti mantenir-se per sobre teu que no pas que sigui cert que t'equivoques.

Perque quan comences a aprofundir en alguna cosa, les fronteres, les etiquetes, els límits, tendeixen a diluir-se. És molt difícil parlar de “tots els gitanos” quan el senyor que treballa amb tu ho és, de “tots els drogadictes” quan saps què els ha conduít a aquest estat. Però això són només prejudicis. La meva afirmació vol anar més enllà. Com deia el filòsof: “només sé que no sé rès”, és a dir, el coneixement porta implícit el reconeixement de la pròpia ignorància, del que encara et queda per saber, per apendre. El savi és el que sap, però també continúa aprenent. I per fer-ho, és necessari ser concient de que no se sap tot, que no es té la veritat absoluta de rès.

No hay comentarios:

Publicar un comentario