Et vaig veure al cafè..

Et vaig veure al cafè, i la gràcia dels teus moviments em va captivar. Amb una agilitat hipnòtica, esquivaves les taules i els clients amb una dansa que, vaig saber en aquell moment, interpretaves per a mi. Era tanta la elegància, que ningú més no semblava adonar-se de la teva presència, mentre seguien absorts en les seves converses. La gent estava, per mi, difuminada. Era sols un fons per a la teva actuació sublim.

Finalment vas venir a la meva taula, on algú em parlava mentre jo, absent, et mirava.

- “Ramon, m'escoltes o et distreus amb una mosca?”