Etiquetas

miércoles, 21 de octubre de 2009

Quan canvies de ciutat

Quan te'n vas a viure a una nova ciutat, una allunyada, i veus que no passa rès, que el món no s'acava, et sents lliure.


Et sents capaç de tornar-ho a fer, i te n'adones de lo absurd de limitar-se a un mateix. Perque quan estàs arrelat en un lloc, qualsevol alternativa et sembla un impossible i una idea insensata. Vivim presoners de les nostres costums, del dia a dia. I hi ha algunes coses que ni tan sols se'ns passen pel cap. Vivim ensinistrats per la rutina, adormits en “el somni americà”. Anestessiats per l'estat del benestar.


Però ara entenc que no tinc per què conformar-me. Ara sóc una mica més amo del meu destí. Puc canviar el tràfic per passejar escoltant els grills. Puc canviar el fum per l'aire fresc. Puc canviar els neons dels anuncis per un cel d'estrelles. I ara, devant de la possibilitat d'aconseguir el que vull, puc per fi voler alguna cosa.

Perque l'apatía pot ser una expresió de la falta d'esperança. Per què lluitar, quan no pots guanyar? Per què esforçar-se, si no canviaràs rès? Per què viure, si serà abaixant la mirada?


Potser és aquest el sentit d'enfrontar les pròpies pors. Perque la por fundamentada en el que t'imagines que et pot passar, pot ser tan gran, tan invencible, com tu la facis.

La imaginació humana potser té límits, però s'acosta molt a l'infinit quan es tracta d'esperar el pitjor.


Potser a tu que llegeixes això, aquestes paraules et sonen extranyes. Sempre has volgut viure en una illa paradisíaca, sempre has viscut plantejan-te com pots millorar la teva vida, enfrontant les teves pors. En aquest cas, et convido a observar al teu voltant, a veure quantes d'aquestes coses has fet realment, i quines raons tenies per fer-les o no fer-les.


O ets víctima d'alguna cosa més que les teves pròpies limitacions. Potser tens responsabilitats, has creat una familia, et sacrifiques amb gust per alguna cosa que és més gran que tu. En aquest altre cas, no tinc rès a dir. Has escollit el teu camí, un camí que desconec. Espero que al menys t'hagi convidat a reflexionar en algun dels punts que he tractat.


Cap reflexió interna es pot generalitzar. Aquesta és la meva història, i aquests son els meus descobriments. Sóc un explorador de lo evident, perque, donada la meva manera de ser, dono menys coses per soposades que la majoria de la gent. Tot em resulta extrany, qüestionable i meravellós. Tot passa p'el filtre de la meva reflexió.


Benvinguts, un cop més, a l'univers Ra-Zona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario