No us espanteu per l'aire de diari íntim de quinceañera que té això al principi: la reflexió va més enllà
Un dia de pluja, un disabte al migdia a la UAB adormida, solitària. Em sento trist, i intento esbrinar per què. Potser perque les coses no surten com espero, perque viure s'em fà una muntanya...
STOP!
Fixa't com ha anat: primer sento, després busco el contingut. Potser de vegades es tracta d'això. Experimentem un sentiment, i al no veure la causa inmediata que el provoca, busquem causes, justificacions.
Però potser simplement és que toca sentir-se així, per l'ambient, la presió atmosfèrica, la fatiga..
I no cal donar-li un contingut. Encara pitjor, associar el sentiment que estem vivint amb un contingut aliè, condiciona el que sentirem en el futur vers aquell contingut.
Per exemple: si em sento trist i penso que podria ser per la distància amb algú que estimo, cada cop que en el futur vegi una mica, una petita senyal de distància, recordaré la tristesa que he sentit avui.
Conclusió: si ets sents bé i no saps per què, disfruta-ho. Si et sents malament, passa-ho sense donar-li importància. En cap dels dos casos busquis una explicació.
Alguns sentiments estàn aqui simplement per ser sentits, no són sempre l'efecte d'una causa externa, pot ser una regulació hormonal del propi cos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario