Etiquetas

miércoles, 14 de octubre de 2015

Recusos Humans, humans amb recursos

Aquest monòleg el vaig escriure per un company de teatre. Ell em va donar les pautes i algunes idees i jo el vaig muntar a la meva manera. El dia que el va fer a l'escenari el va "remodelar" (o sigui: va dir el que li va donar la gana), però em consta que ho va fer obligat per les circumstàncies (adaptar-lo al públic que ja coneixia, falta de son, ressaca, estar afectat per substàncies psicotròpiques...). Ell ho va fer amb tot el carinyo, el mateix que vaig posar jo en escriure'l, i va ser un privilegi poder-lo veure en directe. Gràcies, València, per haver-li donat vida al meu text.

Us deixo amb el monòleg. Aquí en versió pdf
https://dl.dropboxusercontent.com/u/57589365/imaginra/RRHH.pdf
i aquí us el transcric.

Que en gaudiu.

-->

Recursos Humans, humans amb recursos

Idea original, Francesc València                   Text de Ramon Caralt

A la feina ens han posat un Departament de Recursos Humans. Així, en majúscules. O RRHH que ve a ser com allò de “sus Majestades los Reyes Magos”, que també s'escriu com RRMM.
Jo quan veig un nom que s'escriu amb majúscules repetides ja desconfio. No ho veig clar, sona a cosa que en realitat no és el que sembla. Com els Reis, que de petits pensem que ens portaran tot el que vulguem si ens portem bé, i després ens porten el que els sembla, perquè en realitat... eh... hi ha algun nen a la sala? Bé, ja sabem qui són Els Reis.
Doncs amb això dels “RRHH” passa una mica el mateix. Veus que a l'empresa hi ha tot un departament amb el nom de Recursos Humans i penses: “Mira, ara hi ha una gent que es passa el dia intentant que treballem a gust, i si mai tinc un problema els el podré venir a explicar i m'ajudaran.” Perquè aquesta gent té estudis, sabeu? Té carrera. Molts són psicòlegs, cosa molt lògica quan la seva feina és treballar amb persones. Però d'altres són advocats, i això ja et comença a fer desconfiar. És llavors, quan et criden al despatx i et diuen “No oblidi portar el mòbil d'empresa”, que descobreixes el que s'amaga darrera d'aquestes sigles...
El departament de Recursos Humans serveix bàsicament per fotre la gent al carrer sense que li costi ni un duro a l'empresa. També s'encarrega de trobar la llei que permeti fer el pitjor contracte possible pel treballador, d'explicar-li per què ha de fer les vacances quan a l'empresari li ve de gust i com és que casualment tots els directius són cosins, cunyats o amics d'algú. O de què serveixen els “assessors”. I és que Recursos Humans té més a veure amb la part de “Recursos” (o sigui: “trobar la manera de”) que amb Humans. De treballar al departament de RRHH un s'acaba per deshumantitzar.
Per sort, si ho llegeixes al revés, aquest títol és molt més positiu: Humans amb Recursos.
L'ésser humà és meravellós. Sí, ja sé que no ho sembla, que el món està molt fotut i totes aquestes coses, però malgrat això, l'ésser humà és impressionant. I sabeu per què? Perquè té la capacitat d'adaptar-se i aprofitar al màxim la situació. Som éssers de Recursos. Us posaré un exemple d'això. A veure, d'aquí a qui li agrada el sexe? Què us pensàveu, que faria un monòleg sense parlar de sexe? Ah, però és que es pot fer? Va, no canviem de tema, a qui li agrada el sexe, que aixequi la mà.  Va, que no us faré pujar a practicar-lo amb mi. És una consulta “no vinculant” això que estem fent. Sí, ja sé que està prohibit fer consultes ara, però jo sóc així de xulo. A veure...sí, a vostè ja se li veu a la cara que li agrada, ja. Punyetero...com ens va la marxa, eh?
Bé, ara heu vist que en aquesta sala hi ha dos tipus d'humans: els que els agrada el sexe, i els que els agrada i no ho reconeixen. Perquè no ens enganyem, tots volem practicar-lo. Els guapos ho teniu fàcil. Sí, sí, veig molta gent guapa en aquesta sala. L'únic que heu de fer és decidir amb qui ho voleu fer i buscar un moment. Però els que no tenim aquesta sort ens hem de buscar la vida. Això mateix, utilitzar els nostres recursos. Cada persona té els seus. Oi que sí? Ja ho deia jo. El primer que cal és cridar l'atenció d'alguna manera. Si no és amb el físic, doncs serà amb alguna cosa que fas. Per exemple, pots ser graciós. Però compte! Si vas pel món de graciós corres el risc de que t'etiquetin com “és molt simpàtic”, que vol dir que et veuen lleig però no gosen dir-ho. O també que esperaran que els / les facis riure a tota hora.
Aquí un petit incís. Si no us fa res, parlaré de les persones amb qui desitgem tenir un contacte sexual en femení. És que això d'anar dient “els / les, el / la, un / una” pot ser molt políticament correcte, però allarga aquest monòleg una barbaritat. I ja que sóc un paio, suposarem entre tots que més aviat m'interessen les dones. Sí, sí, sí, ja sé que els guapos tenim fama de ser gais o ser curtets, però vull pensar que no és el cas. En fi, segueixo.
El segon recurs més utilitzat entre els homes és el de ser comprensiu. Hi ha homes que són com els camaleons, sempre es camuflen entre les dones, sempre n'estan envoltats. Parlen igual que elles, les abracen tot el dia sense que a elles els molesti i, el que fa més por de tot, les entenen. A un paio d'aquests mai l'enganxen amb allò de “ No em passa res, carinyo, fes, fes la teva” i que després els caigui la gran bronca. Perquè els putes s'ho veuen venir, i actuen com si llegissin el pensament. Que és, al cap i a la fi, el que les dones volen de nosaltres. Mira que és fàcil, eh? Només cal que els homes endevinem el que volen fins-i-tot abans que elles. Què, demanen massa? Noooo... Doncs aquests paios ho fan, sí, sí. Ara, aquesta manera de ser té un risc molt gran. Les dones et poden acabar considerant una amiga més, o altrament dit “un bon amic”. El noi pot acabar tenint problemes greus de pròstata de tant anar trempat i no donar-hi sortida. No pot acabar gens bé.
També es dona el cas contrari: dones que fan coses d'homes, que viuen envoltades d'homes i actuen com ells. Bé, com que els homes som homes, a elles això els funciona de collons. La majoria d'homes són feliços quan troben una noia a qui agrada el mateix que a ells i no els complica gaire la vida. I les dones, que són molt llestes, això ho saben. No us heu fixat per exemple que cada cop hi ha més dones dient que els agrada el futbol? Tenen recursos...
Un altre recurs que tenim és desenvolupar alguna capacitat artística. Per alguna estranya raó, tendim a relacionar les persones que practiquen qualsevol mena d'art amb una manera de ser profunda i interessant. Això és mentida. No qualsevol que faci alguna cosa artística té una profunda i complexa personalitat.  Seria com dir que tots el polítics són uns lladres. Oi que no? Jo ho puc certificar: un amic del cunyat de la meva veïna un cop va veure un polític honest. Sí, sí, tots coneixem algun cas d'aquests. Eh...bé, segueixo:
La forma més bàsica del recurs d'anar d'artista és saber tocar la guitarra. El que toca la guitarra es converteix en el centre d'atenció automàticament. I si a més ho sap combinar amb:
         opció a) algun somriure ben dirigit
o
         opció b) una mirada somiadora i torturada que desprengui un gran sentiment
...doncs té el polvo assegurat.
Qui practiqui qualsevol mena d'art té l'avantatge addicional que pot ser un autèntic imbècil i se li perdonarà. Perquè es pot atribuir al seu “temperament d'artista”, o al seu ric món interior. Si un artista no et fa ni puto cas “és que està inspirat”. Si et contesta amb un moc és que està en un moment sensible. Si se n'oblida del teu aniversari és que té moltes coses al cap. Són molt putes, els artistes. Jo de gran penso que vull ser artista. Però de moment només em surt fer monòlegs... I clar, això de “mono”, és a dir “tu sol”, també pot condicionar la vida sexual que portes. Treguin vostès les seves conclusions.
Una branca molt especialitzada d'aquests “fenòmenos” són els homes que saben ballar. Anem a veure: per definició, home és aquell que quan sona la música s'arrepenja a la barra per no caure. Un home remenant el cul com una brasilera de carnaval no és normal. Els homes tenim molt clar que el nostre cul es manté al seu lloc. Però aquests no, aquests es mouen com si acabessin de seure en un formiguer. I a les dones els encanta. L'home que sap ballar ja té molt de guanyat. Has de ser molt lleig per no mullar si saps ballar. I fins-i-tot si ets molt lleig, llavors la solució és ballar amb una bossa al cap.
De tota manera, si vols triomfar sense cap mena de dubte, el que has de ser és un CABRÓN. Si pots ser un delinqüent, millor. Fot el que et doni la gana, insulta, trepitja els demés, crida'ls i fot-los dos hòsties si t'aixequen la veu. Aprofita't, estafa, roba, abusa. Què per què? Perquè no hi ha ningú més atractiu que el dolent de la pel·lícula. Es diu que les dones tenen una aventura amb els homes dolents, però es casen amb els bons nois. (Pausa) Bé... un altre dia parlarem de la vida dels casats.
L'atractiu del cabró està en que dona seguretat. El raonament és aquest: “Si es capaç de fer tot això sense cap motiu, serà ben capaç de defensar-me si algun dia fa falta.”. Perquè el dolent té caràcter. I tant que el té! Concretament te un caràcter egoista.
L'altra gran avantatge que té l'home cabrón és que per les dones és un repte trobar la seva part bona, fer que es torni bona persona. “Com que m'estima canviarà”, diuen. Eh, i no dic pas que no. Però no és més fàcil buscar algú que ja sigui bo d'entrada? Doncs es veu que no, que així no té gràcia.
El cas és que els paios aquests van “vivint del cuento”. I elles, pobretes, segueixen enganyades.
Però deixem el tema i seguim amb els recursos. Perquè un cop has cridat l'atenció, has d'anar a la següent etapa: aproximar-te.
El primer que fem quan volem acostar-nos a una persona que ens agrada és proposar-li anar a fer un cafè. O sigui que a la primera cita, que solem anar atacats dels nervis (“li agradaré? no li agradaré? S'avorrirà de mi?”), sí, sí, tots hi hem passat per això, oi? Doncs té collons que en aquest estat de nervis li proposem a la persona que ens agrada quedar per prendre una substància que encara ens posarà més nerviosos. Però clar, és que quedar per prendre junts una til·la i un parell de Vàliums no té el mateix glamour.
Si ets una mica més llançat, o si vas superar amb èxit el primer cafè, pots proposar fer una copa junts. L'alcohol té múltiples virtuts per una cita: relaxa i desinhibeix. Es podria dir que l'alcohol és el lubricant social per excel·lència, perquè facilita el tracte amb altres persones. I com a preludi a una trobada sexual, està molt bé això d'anar lubricant. Però compte amb l'alcohol perquè et pot facilitar massa la feina. I al matí et pots llevar, mirar a qui tens al teu costat i dir “aaai.....collooooooons....”. A mi això m'ho han dit tantes vegades al matí quan se n'adonen que estan amb mi, que em pensava que era una manera guai de dir bon dia. Val, val, tampoc tantes.
Però si encara no  has trobat la manera d'establir contacte amb l'altre, hi ha un recurs que no falla mai: el massatge. Tu t'ofereixes innocentment quan veus que la noia fa el més mínim gest de que li faci mal alguna cosa. I si no li fa mal res, t'ho inventes. Pots començar a parlar de com d'estressats anem tots avui en dia fins que et doni la raó: “ai, sí, jo sempre vaig molt estressada”. Llavors ja ho tens, ja t'ha donat peu a que li facis un massatge “per treure la tensió”. I què té el massatge? Doncs que us toqueu. Tant se val si no tens ni puta idea de fer massatges, tu li fas. I buscant el punt de tensió vas baixant... una cosa porta a l'altra.... Si fent un massatge no en treus res és que ets molt inútil, perquè més fàcil ja no t'ho pot posar. Si no és que es treu les calces i se les posa al cap perquè captis que vol alguna cosa.
Tots tenim recursos, oi que sí? És que no tenim més remei. Ja se sap, “qui no plora no mama”, diuen. De ben petits ja ens ho ensenyen: si vols alguna cosa t'ho has de guanyar. O ser guapo, però això és com una loteria, o ets guapo d'entrada...o et dediques a fer monòlegs.
Bona nit!




No hay comentarios:

Publicar un comentario